Podias fer-me una ilustraciĂł en horisontal sense lletres i banderes sobre este text: ELS MITS DEL PANCATALANISME (IX): LA MEDITERRĂ€NEA VALENCIANA, NO CATALANA Si hi ha un terreny a on el pancatalanisme sofrix mĂ©s que en qualsevol un atre Ă©s en el mar. La MediterrĂ nea Ă©s la prova irrefutable de que Catalunya mai va tindre el protagonisme que hui molts li atribuĂŻxen. Perque la realitat Ă©s que el paper central Ă©s valenciĂ , mallorquĂ i aragonĂ©s, no catalĂ . En esta novena entrega desmontem quatre mits mortals per al relat catalaniste: la suposta “Catalunya marĂtima”, la potència naval del Regne de ValĂ©ncia, els mapes manipulats i la força econòmica valenciana entre els sigles XIV i XVI. El mit de la “Catalunya marĂtima”: una ficciĂł naixcuda per necessitat Certs sectors catalanistes pretenen presentar a Catalunya com una gran potència naval migeval, com si Barcelona haguera segut l'epicentre del comerç mediterrĂ neu. Pero no existix ni una sola crònica sĂ©ria que ho avale. La veritat documentada: Els ports de potència de la Corona d'AragĂł varen ser ValĂ©ncia, DĂ©nia, Mallorca i SicĂlia. Catalunya no disponia d'una flota militar significativa fins a Ă©poca molt tardana. Les grans atarassanes reals estaven situats fòra de Catalunya. Les expedicions mediterrĂ nees de la Corona estaven capitanejades per aragonesos, valencians i mallorquins, no per catalans. L'idea d'una Catalunya marĂtima Ă©s tan falsa com la d'un “regne catalĂ migeval”. Naix en el sigle XIX per a engrandir el relat de Mehr sehen